Sant Jordi: Black Friday a la catalana

Sant Jordi: Black Friday a la catalana (versió flor, drac i senyera)

Sant Jordi ens arriba, disfressat de festa gran,
però sota la senyera, el negoci mana i comanda.
El centre de Barcelona sembla una riuada:
llibreries ambulants, roses a cada cantonada.

“Comprem cultura!”, criden, amb veu d’oferta especial,
però la cultura, sovint, ve empaquetada amb plàstic banal.
Llibres apilats, comprats per compromís,
i editors brindant amb cava, pels beneficis.

Roses de Kenya, Colòmbia, de quilòmetre mil,
amb més emissions que un rally Dakar, i cap rastre humil.
Aigua robada de camps llunyans, pesticides a dojo,
i aquí, ens omplim la boca de “sostenibilitat”,
mentre l’entorn paga el cost amb silenci i rebot.

No hi ha festa sense deixalla:
el terra ple de plàstics, tiges mortes, papers de colors,
i el planeta —com sempre— sense veu ni dret a plors.

Grup Planeta, gran drac d’escates d’or,
fa la millor collita de l’any en un sol jorn.
Els autors, il·lusos, signen llibres a desdir,
i l’editorial, comptant bitllets, els mira de lluny:
“Per cada llibre venut, tres arbres menys a l’horitzó,
però l’amor per la natura ja el posarà la promoció.”

Mercat de les flors, refugi de “figures” perdudes,
més càtedra d’endoll que d’horticultura.
Si tens un amic a l’ajuntament, no et faltarà feina:
un racó entre les roses i el pressupost de la setmana plena.
Processos de selecció? Pura llegenda urbana:
el veritable requisit és un bon contacte i poca gana.

Els impostos, aquells que pagues sense remei,
s’evaporen ràpid, com la rosada al matí,
transformats en sous i dietes de càrrecs reciclats,
en contractes a dit i paradetes d’amics estimats.

I el planeta aguanta —cada cop més fràgil—
mentre la ciutat celebra, ven i llença sense mirament.
Els boscos cauen lluny, l’aire s’embruta aquí,
perquè l’amor i la cultura, si fan caixa, tot s’hi val,
i la consciència ecològica… ja la posarem a la llista de Sant Joan.

Així celebrem Sant Jordi, entre dracs, flors i fum,
mentre la natura crida, i ningú escolta el seu clam.
Quan tot el verd sigui record i la festa només plàstic,
potser aleshores escriurem el darrer llibre…
i ja no quedarà ni una rosa per posar al final del capítol.

Epíleg irònic

I quan només quedin selfies, rebuts i perfum barat,
la natura farà de Sant Jordi un “event privat”.
El drac, tip de veure tanta farsa i plàstic per tot arreu,
penjarà un cartell a la Rambla: “Avui, roses… només amb NIE i certificat verd europeu”.
Potser, aquell dia, entendrem la llegenda al revés:
qui realment va salvar el planeta no va ser el cavaller ni la princesa,
sinó la rosa que no va arribar… perquè s’havia extingit.
Per fi, podrem celebrar Sant Jordi sense cues ni residus:
només amb memòria, ironia… i una factura digital a nom del contribuent.

Tot i la senyera onejant amb vent de llevant
i en Nobita de president (des del “reino” dominant),
recordo al personal que, sota dret i Constitució,
la llibertat d’expressió encara té permís… de moment, clar, que ja se sap com va això.
Així doncs, si aquest text us pica, punxa o fa posar vermell,
no és culpa d’aquest poeta ni del drac, ni d’algun conseller.
Free speech em protegeix, salut i força al canut,
i si algú es molesta, que escrigui ell un rebut!